En el marc del programa docent de l’Hospital de Barcelona, el centre va acollir el 10 de febrer passat una conferència sobre polifarmàcia i desprescripció a càrrec de la Dra. Laura Iglesias, metgessa de l’Hospital de Barcelona i membre del Programa d’Atenció al Pacient Pluripatològic d’Assistència Sanitària. A continuació, un breu resum en forma d’entrevista dels punts més destacats de la seva presentació.
Pacients i professionals de la salut tenen un paper vital per garantir la seguretat dels medicaments. ¿Com podem evitar les pràctiques de medicació insegures i els errors de medicació, que són una de les causes principals de lesions i danys evitables en els sistemes d'atenció mèdica?
És molt important prendre consciència del problema de la polimedicació i intentar realitzar una prescripció prudent en l’atenció continuada dels nostres pacients, mirant d’ajustar els tractaments a cada pacient i el seu context. Cal mantenir una bona comunicació i informar dels canvis proposats i fer seguiment i monitorització posterior, valorant adherència i possibles efectes adversos de la pròpia desprescripció.
Sens dubte, els avenços en la medicina i la farmàcia han estat un benefici per a l’atenció als pacients. Tot i així, en alguns casos s’ha arribat a situacions que podríem descriure com a polifarmàcia. Pot definir el terme?
La polimedicació es pot definir, de forma quantitativa, com la presa concomitant de cinc o més fàrmacs o, de forma qualitativa, com la presa de qualsevol fàrmac prescrit de forma inadequada. S’entén per prescripció inadequada aquella amb relació risc/benefici desfavorable, amb una durada o freqüència superior a la recomanada, o quan hi ha duplicitat o bé omissió (manca d’utilització de fàrmacs que estan indicats).
I la desprescripció?
La desprescripció consisteix en la retirada supervisada per un professional mèdic de fàrmacs inapropiats. És un procés dinàmic i ha de realitzar-se de forma estructurada i individualitzada, tenint en compte el context clínic i sociofamiliar del pacient.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir ja l’any 1985 el que avui dia s’entén com a Ús Racional dels Medicaments (URM). En aquest temps hem anat a millor o a pitjor?
L’envelliment progressiu de la població, amb el conseqüent augment de la morbiditat i del consum de medicaments, han fet que la polimedicació s’hagi convertit en un problema de salut pública per les greus conseqüències que se’n deriven. A més a més, en aquests anys, cada cop s’ha avançat més en quant a la disponibilitat de fàrmacs per atendre les diferents patologies i en la complexitat de l’abordatge terapèutic dels pacients.
La persona cuidadora és l’aliat indispensable en pacients com els del PAPPA. Quina és la seva experiència en el dia a dia del seguiment?
El cuidador és una figura indispensable en l’atenció als pacients pluripatològics fràgils del PAPPA. Cal que conegui el funcionament del programa, informar-lo del pla terapèutic i implicar-lo i fer-lo partícip en l’abordatge, cura i seguiment evolutiu dels pacients.