El malalt és subjecte de tota classe de drets. És més que una malaltia i aquesta no és més que una circumstància en la vida del pacient. El paper protagonista que el ciutadà va adquirint en els temes de salut fa necessari el desenvolupament i la garantia de l’acompliment d’aquest capítol. Els principis que a continuació s’exposen són la base en la qual se centra el respecte als drets dels malalts a l’Hospital de Barcelona.
Seguretat general. L'Hospital de Barcelona s'ha de responsabilitzar de la integritat i seguretat de les persones que té allotjades davant qualsevol risc de caràcter personal.
Intimitat. La institució i el seu personal han de ser especialment curosos amb el respecte a la intimitat dels seus pacients. La desigualtat de la relació sanitària obliga de forma especial el personal sanitari a vetllar pel respecte a aquest principi.
Confidencialitat. La gran quantitat de dades personals necessàries per a una bona assistència sanitària, la incorporació de la informàtica i, en general, els mitjans tècnics disponibles actualment fan especialment vulnerables les dades privades del malalt. La institució s'ha de comprometre a la custòdia i al bon ús de les dades personals i de les relatives a la seva salut.
Custòdia de la història clínica. La necessitat que tota la informació del pacient sigui registrada, estigui a disposició del malalt i del seu equip assistencial, obliga les institucions a elaborar i custodiar la història clínica del pacient.
Dret a la informació, a decidir i participar en el procés diagnòstic i terapèutic.
Consentiment informat, com a expressió de la voluntat lliure, informada i conscient mitjançant la qual el pacient autoritza el metge.
Dret a escollir. Respectar el dret, que al seu torn és un principi de funcionament del nostre Grup, del malalt per escollir metge, hospital, etc. La institució ha d'afavorir els mecanismes que permetin al malalt exercir aquest dret sense condicionaments.
Dret a negar-se a participar en estudis, investigacions o assaigs clínics.
Participació de la família, si així ho desitja el mateix pacient, en el procés d'atenció de la malaltia. A diferència d'altres models socials, en el nostre, la família juga un paper important, de vegades decisiu, en l'atenció del malalt.
Dret a realitzar 'directrius anticipades' en el sentit de respectar els drets del pacient respecte a condicions prèvies en el procés de la seva atenció, expressades lliurement.
Dret a morir amb dignitat. L'Hospital prestarà especial atenció al tractament i a les cures del final de la vida.
Mantenir les seves relacions socials. Un malalt no és un pres. L'ingrés en un centre sanitari, ja de per si traumàtic i no exempt de risc, no ha d'implicar la ruptura amb l'entorn del pacient. En la mesura del possible i sempre que així ho desitgi el malalt, les institucions han de facilitar al màxim la relació amb la família, els amics i l'entorn en general.
Dret a rebre assistència religiosa si així ho desitja.
La institució ha de garantir una assistència sanitària adequada al procés que pateix el malalt, d'acord amb els coneixements del moment. Per això, la institució ha de vetllar pels aspectes següents:
Instal·lacions i equipaments del nivell adequat per a la prestació del servei en condicions, el seu manteniment i la seva actualització en el temps. En definitiva, facilitar els mitjans de treball que necessitin els professionals perquè els resultats de l'activitat siguin òptims.
Organització, orientada a resoldre els problemes del pacient i a facilitar el treball assistencial.
Capacitació del personal. Com a garantia del nivell de coneixements teòrics (titulacions) necessaris per al compliment del càrrec i de la seva actualització al llarg del temps (formació continuada).
Competència del personal. Entesa com l'aplicació correcta, en la pràctica diària, d'aquells coneixements teòrics i de la seva actualització al llarg del temps.
Estàndards professionals. Com a sistema de normalització i definició prèvia d'uns objectius i/o resultats que disminueixen la variabilitat de la pràctica (oferir idèntiques oportunitats a tots els pacients ), aportant evidència -quan sigui possible- i organització a la pràctica assistencial, i permetin mesurar els resultats. En aquest sentit, l'elaboració de protocols, guies de pràctica, l'establiment de procediments per a infermeria, de normes de funcionament, etc. s'han demostrat instruments de gran utilitat.
Límits de l'assistència. La institució s'ha d'autolimitar en l'atenció d'aquells processos per als quals no estigui convenientment preparada, advertir-ne el pacient i facilitar-li la solució al seu problema.
La institució ha de garantir una assistència sanitària adequada al procés que pateix el malalt, d'acord amb els coneixements del moment. Per això, la institució ha de vetllar pels aspectes següents:
Respectar la llibertat d'actuació del metge i els professionals en el marc dels estàndards fixats per la comunitat científica i amb els mitjans disponibles.
Afavorir el treball en equip. Alguns treballs van trobar que l'única variable que explicava els millors resultats observats entre diferents unitats de cures intensives era la millor relació entre els membres de l'equip i el seu bon funcionament. En aquest sentit, l'Hospital afavorirà en tot moment les relacions entre professionals i procurarà el treball en equips multidisciplinars dirigits per un professional mèdic, dins del marc del nostre sistema.
Afavorir les relacions interpersonals tant dins del mateix equip com amb altres professionals, institucions i empreses.
Afavorir la fidelitat de l'equip al pacient i viceversa. Respectar i afavorir la relació metge-malalt.
Conscients que en l'activitat sanitària es poden plantejar conflictes d'interessos entre el pacient, el professional, la institució, els proveïdors i, en general, qualsevol subjecte actiu del sistema, l'Hospital de Barcelona es vol pronunciar sobre els aspectes següents:
Assistència - docència - investigació. L'objectiu principal de l'Hospital de Barcelona és assistencial. Les tasques de docència i investigació, consubstancials a l'activitat clínica i a la millora de l'assistència, s'han de regular de tal manera que no suposin mai un prejudici per al malalt.
Personal en formació. L'existència de metges i altres professionals en formació s'ha de regular de tal manera que no pugui perjudicar mai el malalt.
Dilemes en l'elecció del tractament. L'Hospital procurarà que al malalt se li ofereixi la millor alternativa possible de tractament d'eficàcia demostrada, per damunt dels interessos personals del professional o de la mateixa institució.
Futilitat. Entesa com la utilització de tractaments que s'han demostrat no útils. L'Hospital de Barcelona entén que el debat sobre la futilitat s'ha de fer tenint en compte els criteris professionals i els principis de bioètica. El cost no és el primer i principal aspecte a considerar i el nostre sistema es pot permetre i ha d'anteposar aquests criteris i principis als de cost.
Utilització dels serveis. L'Hospital de Barcelona es compromet a estudiar tant els casos de sobreutilització com d'infrautilització de serveis, evitant la incentivació per menor despesa que pogués derivar en una mala assistència al malalt.
Honoraris. Seguint les directrius del Codi Deontològic del COMB, els professionals que treballen a l'Hospital de Barcelona accepten i assumeixen que han de ser remunerats exclusivament pel seu treball, refusant qualsevol altra font d'ingressos (comissions per pròtesis, lents o qualsevol tipus d'implant, bonificacions per consum de fàrmacs o material sanitari, etc.) que podrien condicionar o ser entès així pel pacient, les decisions clíniques. Els professionals que treballen a l'Hospital de Barcelona han de deixar constància que les decisions de diagnòstic i tractament dels seus pacients responen exclusivament a criteris d'eficàcia i eficiència clínica provades.
Relacions amb els proveïdors. Els professionals es comprometen a establir una relació transparent amb els proveïdors de tal manera que els beneficis que es puguin obtenir siguin mesurables, auditables i coneguts per la institució.
L'Hospital arbitrarà un sistema que permeti que els proveïdors que se sentin perjudicats en les seves relacions comercials amb la institució o els seus professionals, puguin expressar-les i ser convenientment atesos.
L'Hospital de Barcelona atén els malalts d'Assistència Sanitària Col•legial i els metges escollits lliurement per ells, garantint una assistència sanitària adequada al procés que pateixi el malalt, d'acord amb els coneixements del moment i amb la preparació del centre.
L'Hospital de Barcelona garanteix la capacitació i competència del personal, respecta la llibertat d'actuació del metge i els professionals en el marc dels estàndards fixats per la comunitat científica, amb els mitjans disponibles i amb consideració als drets del pacient.
El malalt és més que una malaltia i aquesta no és més que una circumstància en la vida del pacient, els drets del qual són plenament respectats per l'Hospital de Barcelona, sense distinció per raó d'edat, raça, ideologia, religió, orientació sexual o grau de capacitat.
L'Hospital de Barcelona i el seu personal són especialment curosos amb el respecte a la intimitat dels seus pacients assumint la custòdia i el bon ús de les dades personals i de les relatives a la seva salut.