L’Equip d’Accés Vascular de l’Hospital de Barcelona està integrat per personal expert que configura una àrea de suport i referència per a la inserció de dispositius d'accés vascular (DAV) qualificats, amb formació en orientació sobre la selecció, col·locació, cura i manteniment seguint les bones pràctiques. Per què és important que un centre com aquest disposi d’una unitat d’aquest tipus? Quins són els beneficis per als pacients?
La teràpia intravenosa és el procediment invasiu més freqüentment utilitzat als hospitals i pot produir més de 250 tipus de complicacions diferents relacionades amb l’administració de fàrmacs. La presència d’aquestes complicacions es deu, fonamentalment, a la variabilitat en els criteris d’indicació, manteniment i substitució del catèter i a les mesures d’higiene en la preparació de la zona de punció. Tot això pot provocar un deteriorament del sistema venós del pacient i incrementa el risc de patir infeccions locals i sistèmiques i, per tant, el patiment del pacient i un augment de l’ús dels recursos sanitaris. Sempre en benefici del pacient, una unitat específica és garantia de fer les coses com cal quan parlem de teràpia intravenosa.
A partir de la sessió que van oferir, ens poden dir els principals indicadors (volum, tipus...) que caracteritzen la tasca duta a terme en el període 2022-2023? Quins destacarien com a principals resultats obtinguts de l’experiència recollida?
Durant l’any 2023, a l’Hospital de Barcelona vam respondre 1.085 interconsultes i vam canalitzar 1.010 catèters amb tècnica ecoguiada. D’aquests, vam tenir una taxa de complicacions molt baixa: 2% d’oclusió del catèter, 0,4% de trombosis i 0,6% de beina de fibrina. A més, vam fer dos cursos per a infermeres sobre punció ecoguiada de catèter PICC (catèter central col·locat per via perifèrica) i Midline (catèter perifèric més llarg que els habituals), a més d’un curs de manipulació de catèter per a TCAI (auxiliars d’infermeria).
La medicina està en evolució constant i un centre com l’Hospital de Barcelona transforma el tipus d’assistència que presta en funció de les necessitats de la població de referència. Quins reptes o àrees d'oportunitat identifiqueu com a objectius a assolir en els pròxims mesos i anys en la pràctica de l'accés vascular?
Arran del curs que vam fer l’any passat, hem iniciat ja la inserció de catèter Midline al domicili del pacient en els programes PAPPA (cronicitat) i HDOM (hospitalització domiciliària). És, sens dubte, un avantatge per a pacients que poden rebre tractaments intravenosos llargs al domicili i que ara ja no tenen necessitat de venir a l’hospital per a la col·locació de catèter. I aquest any 2024 hem iniciat també la col·locació de PICC-Port, un tipus de dispositiu inserit al braç per substituir en alguns casos el port-a-cath.
Tot i els plans inicials, algunes coses surten com estava previst i d’altres no tant. Ens poden dir si en el desplegament del programa del EAV s’ha observat algun canvi en la incidència de complicacions associades amb els accessos vasculars? I algun aspecte que ha presentat menys dificultat del previst?
Des de la posada en marxa de l’equip d’accés vascular, han disminuït –podríem dir que pràcticament han desaparegut– les consultes a l’equip d’anestèsia per a la punció de pacient amb difícil accés vascular (pacient DIVA). És a dir que s’han acabat les multipuncions als pacients i hem aconseguit èxit en la primera punció en el 93% dels casos, una dada molt positiva. Amb l’aplicació de protocols establerts durant la inserció i el manteniment dels dispositius inserits per l’equip d’accés vascular, hem assolit l’objectiu internacional de Bacterièmia Zero.
Per tenir la fotografia completa dels resultats, a més del punt de vista professional és important avaluar la satisfacció dels pacients. Quina ha estat la seva valoració?
De moment no tenim una enquesta de satisfacció percebuda pels pacients. Però tenim clar que el que no es mesura no es pot valorar i, per tant, millorar, així que és un dels principals objectius de l’equip per aquest any. De tota manera, és indubtable que els pacients, un cop acabada la tècnica, sempre ens diuen que no els hem fet mal i, a més, molts pacients que reingressen a l’hospital demanen específicament que els atengui l’equip de l’ecògraf a l’hora de punxar, factor que mostra la qualitat percebuda. I, de forma més general, també sortim en algunes enquestes de satisfacció general i ens feliciten per la feina feta. En definitiva, fins al moment els resultats obtinguts són molt satisfactoris.