S'estima que cada any hi ha uns 31 milions d'episodis de sèpsia al món i que uns 5 milions de persones cada any moren per aquesta causa. Un percentatge elevat d’aquests pacients tenen una infecció per microorganisme multiresistent, de manera que la resistència als antibiòtics hi té molt a veure. Es calcula que el 2050 hi haurà 10 milions de morts a l’any per infeccions amb bactèries resistents a antibiòtics. Podem dir que és una de les malalties de més impacte per al sector sanitari?
Durant molt de temps, les malalties infeccioses han sigut una prioritat en la salut pública mundial i es consideren una de les principals causes de pèrdua de salut a nivell global. Durant la primera meitat del segle XX, hi va haver una disminució de la mortalitat significativa d’aquestes malalties degut a millores com la cloració de l’aigua, el rentat de mans, el descobriment dels antimicrobians i la vacunació de la població. En els últims anys es veu un augment significatiu d’infeccions causades per microorganismes multiresistents o difícils de tractar amb els antimicrobians de què disposem actualment. Si no hi ha un canvi en aquesta tendència, alguns organismes oficials preveuen que aquestes malalties podrien arribar a ser la primera causa de mort a nivell mundial en unes tres dècades.
En una situació que sovint es descriu com a “pandèmia silenciosa”, quines novetats terapèutiques s’han produït en els últims anys respecte al maneig de la sèpsia i l’administració d’antibiòtics? Hi ha hagut avenços destacables?
És molt important detectar els pacients que poden estar en risc de sèpsia, d’aquí que diverses guies hagin proposat una llista d’ítems per fer-ho. Els més coneguts són qSOFA i NEWS, que aportant dades mesurables de la situació del pacient, com freqüència cardíaca i respiratòria, poden identificar el risc de desenvolupar-ne. A més a més, en diferents hospitals s’està instaurant un “codi sèpsia” per tal d’identificar aquests malalts i, així, poder fer una actuació multidisciplinar ràpida amb l’objectiu de reduir la mortalitat relacionada amb aquest procés. Un cop identificat el pacient amb risc de sèpsia, s’ha d’instaurar un tractament empíric adequat el més aviat possible, a més d’extreure diferents mostres al pacient per a poder identificar l’agent etiològic que causa el quadre clínic. La demora en la instauració de tractaments empírics o que aquests no siguin correctes augmenta la mortalitat dels pacients. En els laboratoris es disposen cada cop més de tècniques de diagnòstic ràpides que donen informació útil als clínics per a ajudar a prendre aquestes decisions. Per una altra banda, han aparegut nous fàrmacs o noves combinacions de fàrmacs ja coneguts que son útils pel seu ampli espectre d’actuació enfront diversos microorganismes.
Tot apunta a un abús dels antibiòtics. Creu que una bona educació sanitària a la ciutadania pot ajudar a evitar que se’n prenguin quan no calen? La prescripció per part de professionals de la salut també n’és responsable? I la indústria farmacèutica? I l’ús d’antibiòtics en la indústria alimentària? Quines mesures creu que podrien ser efectives?
L’aparició de resistències antimicrobianes està estretament lligada al consum d’antibiòtics, pel que només se n’han de prendre sota la prescripció d’un professional de la salut. Aquest professional ha de valorar el pacient i decidir si el quadre clínic que presenta es pot beneficiar de la presa d’antibiòtics. En el cas que ho fos, ha d’establir una pauta i duració adequades. L’educació a la ciutadania és bàsica i els professionals de la salut han de transmetre la informació i fer partícip el pacient de la presa de decisions amb informació clara i entenedora. S’ha de fer entendre que hi ha algunes infeccions que no es beneficien de la presa d’antibiòtics, com els quadres gripals o pseudogripals. Aquests estan causats majoritàriament per virus i els antibiòtics no tenen cap activitat davant d’aquest tipus de microorganismes. En els últims anys s’ha instaurat el concepte d’“Una sola salut” (en anglès, One Health), que vol emfatitzar que la salut humana i la salut animal estan connectades i també influenciades per l’ecosistema on es troben. A la indústria alimentària s’utilitzaven tradicionalment certs antibiòtics per tal d’evitar infeccions als animals, i també com a promotors de creixement. Això ha generat resistència a alguns antibiòtics i ens ha limitat les opcions terapèutiques per a algunes síndromes clíniques. Per tant, s’ha de controlar i restringir l‘ús d’antibiòtics a nivell de salut humana, salut animal i fer una actuació conjunta per tal d’evitar l’aparició de resistències. A nivell nacional s’ha creat una iniciativa amb el nom de Pla Nacional enfront la Resistència als Antimicrobians (PRAN) l’objectiu de la qual és reduir el risc de selecció i disseminació de resistències als antibiòtics. Hi participen totes les comunitats autònomes i més de 70 societats científiques.
La teràpia de fags es presenta com una alternativa a la resistència als antibiòtics. S’estan fent estudis i proves que encara trigaran a donar resultats. Creu que pot ser efectiva?
Els fags son virus que afecten específicament a bacteris. El seu cicle de vida implica la mort del bacteri que infecta. El fet d’anar dirigit a un cert tipus de bacteri permetria que només s’infectés el que causa la patologia, preservant la resta de microorganismes que formen part de la microbiota habitual. S’han de fer més estudis per veure la viabilitat i aplicació d’aquesta teràpia i saber quins efectes pot tenir a llarg termini el seu ús.
Hi ha persones més vulnerables als bacteris multiresistents o tots som igual de vulnerables? A l’Hospital de Barcelona quina incidència s’ha detectat?
Hi ha certs factors que ajudarien a tenir una probabilitat més alta de patir una infecció per algun microorganisme resistent. Entre els més habituals es troben la presa recent d’antibiòtics, l’ingrés recent a un centre sanitari, els pacients institucionalitzats (residències, centres sociosanitaris) i certs tipus d’immunodepressió. S’ha d’entendre que hi ha microorganismes que formen part de la microbiota habitual d’alguns territoris del cos humà, en un ecosistema que en condicions normals està en equilibri. La introducció d’un antibiòtic genera una pressió en aquest ecosistema i produeix que es seleccionin i multipliquin aquells microorganismes que presenten algun avantatge davant d’aquesta agressió, és a dir, aquells que presentin una resistència. A l’Hospital de Barcelona hem registrat una incidència de resistència semblant a la resta de centres de la nostra zona i capacitat assistencial. Entre un 10-20 % de microorganismes amb resistència a un grup de fàrmacs d’interès clínic important, i un 0,1 % amb resistència a antibiòtics d’ampli espectre.