Si bé són coneguts per la funció d’atenció a la salut de les persones, els edificis hospitalaris amaguen una complexitat excepcional des del punt de vista tècnic. Els condicionants tecnològics, energètics i higiènics són molts, d’aquí la importància del Servei d’Enginyeria i Manteniment. Expliqui’ns, breument, en què consisteix el seu dia a dia i les peculiaritats dels edificis sanitaris.
La nostra feina consisteix en pensar i dissenyar tots els mecanismes i sistemes que garanteixin el control sobre les instal·lacions, equips i infraestructures de l’hospital. És responsabilitat nostra vetllar perquè el que no es veu estigui net i ben mantingut, fer les inspeccions necessàries per evitar avaries i, si n’hi ha, actuar per solucionar-les. Contínuament pensem com millorar els procediments i les instal·lacions basant-nos en auditories i inspeccions. Aprenem de les errades i els “no conformes” per buscar sistemes que evitin la repetició i proveeixin un pla de contingència.
També dediquem molts esforços a ser més eficients: volem fer més feina amb els mateixos recursos, incrementar la qualitat i millorar els temps de resposta. Tot això, donant el millor servei amb un tracte cordial, col·laborador i respectuós. La preocupació per l’eficiència en processos també s’aplica en les infraestructures: volem un edifici més confortable i, a la vegada, energèticament més eficient. Per això, gestionem les inversions i obres per dissenyar i transformar els espais fent-los més funcionals, eficients, asèptics i agradables, ajustant els costos i minimitzant l’impacte amb la resta d’activitats.
Dues particularitats fan especials els edificis sanitaris. En primer lloc, han de garantir l’asèpsia i seguretat dels pacients, i per fer-ho hi ha sistemes especials de control de l’aire, es dissenyen espais i circuits restringits, es pensen els materials més fàcils de netejar i que són inerts, existeixen sistemes elèctrics especials per evitar incidents amb els equips mèdics que actuen sobre el pacient, etc. En segon lloc, els edificis sanitaris es dissenyen perquè puguin tenir certa autonomia, això fa que els hospitals hagin de tenir sistemes per generar electricitat en cas de fallida de subministrament de companyia elèctrica o dipòsits molt grans per acumular aigua o gas medicinal si hi ha un tall. També es pensen les instal·lacions i equips crítics amb la intenció de duplicar-los i que puguin fer front a avaries o manteniments amb la menor afectació possible a l’activitat assistencial.
La biohabitabilitat és una tendència actual que vol posar en valor l’impacte dels espais (entorn, ambient...) en les persones i, en el cas concret de l’àmbit sanitari, en la recuperació del pacient. Fins i tot es parla “d’edificis que curen”. Quins són els seus principis i com estan afectant la planificació de millores en els centres hospitalaris?
La biohabitabilitat es basa en garantir que els espais que habitem són sans per als usuaris. En aquest sentit, vetlla perquè l’aire i l’ambient siguin sans (sense altes concentracions de CO2, bona temperatura i humitat, silenci...) i es preocupa perquè les instal·lacions o els materials emprats no generin emissions ni radiacions que puguin afectar els usuaris. A més, combina tot això amb l’efecte que produeix tenir llum natural. Té molta relació amb la neuroarquitectura, amb la que comparteix principis però que afegeix aspectes de disseny arquitectònic com l’ús de materials orgànics i vegetals o el dimensionament dels espais amb l’objectiu d’influir en l’estat emocional de les persones perquè es trobin més confortables i les faci més productives o creatives. En definitiva, pretén amb el disseny d’espais influir en l’estat anímic i emocional.
Aquestes tendències ens han d’ajudar a fer que els espais que creem siguin saludables, menys agressius per als usuaris que es troben en una situació vulnerable i que emocionalment ens donin sensació de comoditat, tranquil·litat i seguretat. Tot això farà que l’experiència a l’hospital sigui més agradable i afavoreixi la recuperació i la salut mental.
La sanitat privada, com ha passat sempre, marcarà l’evolució arquitectònica dels hospitals en el futur. Des del punt de vista d’arquitectura, en quina situació es troba l’Hospital de Barcelona d’avui (quines són les actuacions més recents i destacades) i com serà el dels pròxims anys?
L’Hospital de Barcelona es troba en un procés de renovació arquitectònica. Tenim un hospital que, tot i estar molt ben mantingut, necessita adaptacions per estar al dia. Hem de fer una transició per adequar l’edifici a les noves tecnologies, requeriments assistencials i tendències. També es important renovar la imatge del centre per mantenir l’alt nivell estètic que hem tingut durant 30 anys i que també ha de seguir les noves tendències.
Recentment, s’han renovat diverses àrees, entre les quals es troben gran part del Servei d’Urgències, inclòs el SUD, i les zones de control i suport de la UCI. Aquest hivern hem finalitzat la reforma dels espais dedicats a les consultes de CAIVAS, CLIO, CERI i CLIGUR. Com a projectes actuals i futurs, renovem el laboratori, la sala d’hemodinàmica i les escales principals de dues plantes. A mitjà termini, mantindrem aquesta línia d’actuacions, sempre tenint present que l’objectiu final és fer aquests espais més funcionals, agradables, flexibles i eficients.
Com en molts aspectes de la vida actual, el desenvolupament de les TIC condiciona els projectes en curs i també els que són a mitjà i llarg termini. En el cas dels centres sanitaris, com els afecta?
Avui dia tot el que ens envolta està cada vegada més influenciat per les TIC, són una eina fonamental per desenvolupar qualsevol projecte. Les tendències actuals connecten qualsevol equip a internet per permetre la interacció (comunicació, control...), i això en l’entorn sanitari és encara més habitual. Estem presenciant un canvi increïble del nostre entorn que farà que tecnologies com la realitat virtual, la robòtica, la impressió 3D, l’Internet of Things (IoT) i altres avenços innovadors s’acabin implantant i fent la feina assistencial més precisa, productiva, menys invasiva i segura. Aquest canvi en el món assistencial també es trasllada a l’entorn tècnic, perquè hem de facilitar aquesta transició tecnològica assistencial adaptant les infraestructures (sensors, xarxa wifi, equipaments...) que donaran suport als equips mèdics i acompanyant els professionals assistencials en la implantació d’aquestes tecnologies innovadores.
Des de la seva primera edició, l’Hospital de Barcelona participa en el Simposi Arquitectura i Salut, impulsat per l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES). Com valora les sessions que s’hi han desenvolupat? Considera que la promoció del coneixement, el debat i l’intercanvi d’opinions comencen a donar resultats en el nostre entorn?
Ja fa molt de temps que es fan aquests tipus de sessions i jornades. En especial, el simposi d’arquitectura de l’ACES està molt enfocat a la nostra activitat, aportant-nos molt valor. En el nostre entorn són molt importants aquests fòrums, ja que ens ajuden a tenir més coneixements i, sobretot, a tenir una xarxa de contactes dins del sector de l’enginyeria hospitalària que ens facilita solucionar problemes, comparar resultats, demanar assessorament... D’altra banda, aquests espais on s’incentiva el debat ens permeten agafar altres criteris i plantejar-nos si la manera com fem les coses és la més idònia. Tenir esperit crític és bàsic en el procés de millora.